Amaxofòbia: si la por de conduir et frena, no estàs sol

Sentir por de conduir té nom: amaxofòbia. I tot i que de vegades sembla un problema poc comú, les dades expliquen una altra història. Segons l'estudi de la Fundació CEA difós per la DGT, més del 28% de les persones amb carnet a Espanya reconeixen tenir por al volant. Una de cada quatre. Homes i dones, joves i veterans, gent que condueix cada dia i persones que fa anys que no s'atreveixen a agafar el cotxe.

Si t'has reconegut en alguna d'aquestes situacions, el primer que volem dir-te és això: no és cap raresa, no és debilitat i no cal que ho solucionis tu sol. Té una explicació, té un nom i, sobretot, té sortida.

Què és l'amaxofòbia i per què apareix la por de conduir

L'amaxofòbia és la por intensa i irracional a conduir un vehicle o, en alguns casos, fins i tot a viatjar com a passatger. Va més enllà dels nervis normals del primer dia amb el carnet o del bloqueig puntual en una incorporació complicada. Parlem d'una resposta d'ansietat que s'anticipa, que creix amb els dies i que acaba condicionant decisions del dia a dia: canviar d'itinerari, rebutjar plans, demanar favors a la família o, directament, deixar de conduir.

L'origen pot estar en una experiència desagradable al volant —un accident, un ensurt, una classe mal acompanyada— o en factors que no tenen res a veure amb el cotxe: una etapa d'ansietat, un canvi vital important, claustrofòbia, o simplement haver passat molt de temps sense conduir. De vegades no hi ha una causa identificable, i això també és vàlid.

Com es manifesta l'ansietat al volant

Els senyals són reconeixibles i poden aparèixer combinats:

• Tensió al coll, espatlles o mans en acostar-te al cotxe.
• Pensaments anticipatoris: imaginar accidents, embussos, perdre el control.
• Símptomes físics al volant: suor, taquicàrdia, sensació de mareig, falta d'aire.
• Evitar autovies, túnels, rotondes, ciutat o conduir de nit.
• Ajornar tràmits o trajectes fins a trobar algú que et porti.
• Sentir alleujament immediat en renunciar a conduir, seguit de frustració.

Res d'això et defineix com a mal conductor. Significa que el teu cos està activant una alarma que, en aquell moment, no es correspon amb un perill real. I com tota alarma desajustada, es pot recalibrar amb temps, mètode i companyia.

El que sí que funciona per superar la por de conduir

Superar l'amaxofòbia no és una qüestió de força de voluntat. És un procés. El que recolza l'evidència i els programes oficials —com la teràpia grupal de la Fundació CEA, per la qual han passat més de 500 conductors amb un 80% d'èxit— és una combinació de dues vies que avancen en paral·lel:

• Treball emocional amb l'ansietat: tècniques de relaxació, gestió de pensaments catastròfics, exposició gradual al volant.
• Reaprenentatge pràctic al cotxe, sense pressió, amb un professor que coneix aquest perfil i que ajusta cada classe al teu punt de partida.

A Via Ràpida els nostres professors estan formats específicament per acompanyar les dues coses dins de la classe. No és només ensenyar-te a conduir millor: és saber quan abaixar el ritme, com guiar-te quan el cos es tensa, què dir quan apareix el pensament catastrofista i quan fer el següent pas.

Com t'acompanyem a Via Ràpida (la Ràpita)

Tenim professors formats específicament per a alumnes amb amaxofòbia i per a persones que tornen a conduir després de molt de temps. No és la mateixa classe que fem amb qui s'està traient el carnet per primera vegada, i no ho hauria de ser. El que canvia:

• Una primera sessió sense cotxe: parlem, entenem la teva història i dissenyem un pla a la teva mida.
• Classes en horaris i rutes que tu tries, començant per entorns tranquils quan cal.
• Doble comandament sempre disponible: quan apareix el bloqueig, hi ha algú que pren el control sense dramatitzar.
• Avenç gradual cap a ciutat, vies ràpides i nit, només quan tu estàs preparat.

L'objectiu no és que aprovis res. L'objectiu és que tornis a agafar el cotxe per anar a comprar el pa, recollir els nens de l'escola, fer el viatge a la costa o, simplement, sentir que el carnet que tens al calaix torna a ser teu.

Tant és quant de temps faci que no condueixes

Una de les coses que més sentim és "fa massa temps, ja no té sentit". Sí que en té. Veiem arribar persones que feia deu, quinze o vint anys que no tocaven un volant. Algunes es van treure el carnet en un altre país, d'altres el van guardar en un calaix després d'una mala experiència, d'altres simplement es van quedar aturades. La primera classe pot ser arribar fins a una rotonda i tornar. La segona, una mica més. El teu ritme és el ritme.

Si això et ressona, vine, parlem i veiem per on començar. Sense diagnòstics per part nostra, sense promeses buides i sense comptar les classes que necessitaràs abans d'haver-te conegut.